Miembrode la intelectualidad de la Barcelona de la Renaixença, de la que había heredado el floralisme [2] y el retoricismo, hizo una defensa de la espontaneidad y de la búsqueda
Eldimecres de quaresma indica l'inici al camí cap a la primavera. Tot i que el Dimecres simbolitza un retorn a la cendra, a la mort, Maragall capgira el tema aprofitant el tòpic estacional i enlloc d'anar cap a la mort, va cap a la vida. Enuncia la teoria de la “paraula viva”. És aquell etern tornâ a començar, és la joventut sempre
62Sobre las semejanzas entre la «Teoria de la paraula viva» maragalliana y la T oeria del arte de Schelling, véase M. Bosch, «Schelling i Maragall. Vida a l’art i a la paraula», Zeitschrift
Troben que la llengua de la Renaixença és carrinclona, però no es posen d´acord sobre quin model de llengua cal, perquè són individualistes i anarcos. -Joan Maragall no té riquesa lèxica, perquè ell treballa amb la "paraula viva", la llengua depurada i

apariarfer un adob. modernisme. la poesia: per sobre de tot destaca la figura de joan maragall,un intelectual k es va comprometre amb el seu temps i va estar atent a les noves tendencies europees.maragall destaca tambe pels assaigs "elogi de la paraula i elogi de la poesia".el pensament poetic de maragall es basava en la teoria de la paraula viva,on

. 326 221 382 485 227 112 153 399

teoria de la paraula viva